Pressió. La pressió que actua sobre un recipient a pressió pot provenir de dues fonts: externa o interna.
La pressió màxima de treball d'un recipient a pressió es refereix a la pressió més alta que es pot produir a la part superior del recipient durant el funcionament normal per als recipients sotmesos a pressió interna; per als vaixells sotmesos a pressió externa, es refereix a la pressió més alta que es pot produir a la part superior de la jaqueta durant el funcionament normal.
La pressió de disseny d'un recipient a pressió es refereix a la pressió utilitzada per determinar el gruix de la carcassa del recipient a la temperatura de disseny corresponent, concretament, la pressió marcada a la placa d'identificació del recipient; aquest valor no ha de ser inferior a la pressió màxima de treball. Quan la pressió estàtica de la columna de líquid que actua sobre parts específiques del recipient o sobre components que suporten pressió arriba al 5% de la pressió de disseny, s'ha d'utilitzar la suma de la pressió de disseny i la pressió estàtica de la columna de líquid per als càlculs de disseny d'aquestes parts o components. Per als recipients a pressió equipats amb dispositius d'alleujament de seguretat, la pressió de disseny no ha de ser inferior a la pressió d'obertura o pressió de ruptura del dispositiu d'alleujament de seguretat. La pressió de disseny del vaixell s'ha de determinar d'acord amb les disposicions pertinents de GB150.
Temperatura. La temperatura del metall es refereix a la temperatura mitjana d'un component que suporta pressió a través del seu gruix de secció transversal. En cap cas, la temperatura superficial del metall component no pot superar la temperatura de funcionament permesa del material d'acer.
La temperatura de disseny es refereix a la temperatura del metall d'un component que porta pressió establerta per a condicions normals de funcionament a la pressió de disseny corresponent; aquest valor no ha de ser inferior a la temperatura màxima del metall que és probable que assoleixi el component. Per a temperatures metàl·liques inferiors a 0 graus, la temperatura de disseny no ha de ser superior a la temperatura mínima del metall que és probable que assoleixi el component. La temperatura de disseny del vaixell (és a dir, la temperatura mitjana de disseny marcada a la placa d'identificació del vaixell) es refereix a la temperatura de disseny de la closca.
Mitjana. Hi ha una gran varietat de mitjans de procés implicats en els processos de producció i existeixen diversos mètodes de classificació. Segons l'estat de la matèria, es classifiquen en gasos, líquids, gasos liquats, substàncies pures i mescles. Segons les propietats químiques, es classifiquen en quatre categories: combustibles, inflamables, inerts i de suport a la combustió. Segons el grau de toxicitat per als humans, es classifiquen a més en quatre nivells de perill: extremadament perillós (I), molt perillós (II), mitjanament perillós (III) i lleugerament perillós (IV). Mitjans inflamables: es refereixen a gasos que, quan es barregen amb l'aire, tenen un límit inferior d'explosivitat inferior al 10%, o una diferència entre els límits superior i inferior d'explosivitat del 20% o més (per exemple, monometilamina, etan, etilè).
Mitjans tòxics: la classificació dels nivells de toxicitat dels mitjans segueix el "Reglament de supervisió tècnica de seguretat per a recipients a pressió" (d'ara endavant, el "Reglament"), que fa referència al GB 5044, "Classificació dels nivells de perill per a l'exposició laboral a substàncies tòxiques". Les concentracions màximes permeses són: extremadament perilloses (Classe I) < 0,1 mg/m³; altament perillós (Classe II) 0,1 a < 1,0 mg/m³; moderadament perillós (Classe III) 1,0 a < 10 mg/m³; i lleugerament perillós (Classe IV) Superior o igual a 10 mg/m³.
Quan el medi d'un recipient a pressió és una barreja, el departament de disseny de processos de l'organització de disseny o el departament de tecnologia de producció de l'organització d'usuaris ha de determinar el nivell de toxicitat o l'estat d'inflamabilitat en funció de la composició del medi i els principis de classificació establerts.
Mitjans corrosius: els mitjans petroquímics imposen requisits específics de resistència a la corrosió als materials utilitzats per als recipients a pressió. En alguns casos, la presència d'impureses en el medi pot accelerar dràsticament la corrosió. Com que els tipus i propietats dels mitjans corrosius varien, i les condicions del procés difereixen, la corrosivitat dels mitjans també varia. En conseqüència, a l'hora de seleccionar materials per a recipients a pressió, s'ha d'assegurar no només que es compleixen els requisits de propietats mecàniques per a les condicions de funcionament, sinó també que els materials tinguin una resistència a la corrosió adequada; quan sigui necessari, s'han d'implementar mesures específiques contra la corrosió.